1. El concepte de diglòssia, introduït per Charles A. Ferguson, s'aplica a situacions on els parlants utilitzen dues modalitats lingüístiques diferents segons la situació social de comunicació.
2. A Catalunya, la modalitat B és el català i la modalitat A és el castellà. En els anys vuitanta, la diglòssia es va convertir en conflicte ja que una part de la societat volia eliminar el castellà com a modalitat A.
3. Actualment, hi ha una nova forma de diglòssia amb l'anglès ocupant alguns dels papers que abans tenia el castellà. S'està fomentant l'aprenentatge de l'anglès i es vol imposar com a llengua d'immersió escolar, desplaçant el català.
L'article titulat "La nova diglòssia" planteja una reflexió sobre la situació lingüística a Catalunya i critica l'ús creixent de l'anglès en detriment del castellà com a llengua A. Tot i que l'autor planteja alguns punts interessants, cal destacar que el text presenta diversos biaixos i manca d'evidències per recolzar les seves afirmacions.
En primer lloc, l'autor fa servir el terme "diglòssia" sense donar una definició clara ni contextualitzar-lo adequadament. Si bé és cert que el concepte de diglòssia s'ha utilitzat en sociolingüística per descriure situacions on es fan servir dues llengües diferents segons el context, no queda clar com s'aplica exactament a la situació catalana. L'autor menciona que la modalitat B seria el català i la modalitat A seria el castellà, però no proporciona arguments o exemples concrets per demostrar-ho.
A més, l'autor planteja una suposada "nova diglòssia" amb l'anglès com a llengua A en substitució del castellà. No obstant això, no ofereix cap evidència o dada concreta per recolzar aquesta afirmació. Simplement menciona que hi ha un interès creixent per aprendre anglès i que hi ha pàgines en anglès als mitjans de comunicació catalans, sense donar més detalls ni citar fonts fiables.
D'altra banda, l'autor critica la suposada falta d'interès dels espanyols i francesos per aprendre altres llengües autòctones. No obstant això, no proporciona cap dada o font per recolzar aquesta afirmació. A més, planteja una relació de superioritat entre les llengües A i B, sense tenir en compte que totes les llengües són igualment vàlides i importants.
Cal destacar també que l'autor utilitza un to molt crític i parcial envers l'ús de l'anglès, presentant-lo com una amenaça per al català i com una imposició injustificada. Tot i que és legítim plantejar preocupacions sobre la presència excessiva de l'anglès en determinats àmbits, cal recordar que viem en una societat globalitzada on el coneixement d'altres llengües pot ser beneficiós.
En resum, l'article "La nova diglòssia" planteja algunes reflexions interessants sobre la situació lingüística a Catalunya, però presenta diversos biaixos i manca d'evidències per recolzar les seves afirmacions. Cal ser cautelós amb les generalitzacions i no caure en un discurs alarmista o parcial. És important promoure el plurilingüisme i respectar totes les llengües com a part de la diversitat cultural.