1. El cuadro "El aquelarre" de Francisco de Goya, encargado por la duquesa de Osuna en el siglo XVIII, representa una escena demoniaca en la que se cuestionan estigmas femeninos que aún perviven.
2. En la obra, las brujas rinden pleitesía al macho cabrío y entregan bebés para su festín, lo que denota una crítica a la superstición y religiosidad popular de la época.
3. La duquesa de Osuna fue una mujer innovadora y avanzada a su tiempo que eligió para su palacete una serie de cuadros con temática demoniaca y crítica social contra las supersticiones vigentes en aquel momento.
L'article "Recorra ‘El aquelarre’ y descubra cómo Goya criticó ya en el siglo XVIII la superstición contra las mujeres" és una anàlisi detallada de la pintura d'un dels quadres més coneguts de Francisco de Goya, El aquelarre. L'autora, Begoña Torres González, explora les diferents capes de significat que es poden trobar en aquesta obra i com s'ha interpretat al llarg del temps.
En general, l'article està ben documentat i proporciona informació interessant sobre la pintura i el context històric en què va ser creada. No obstant això, hi ha alguns punts que podrien ser més equilibrats o explorats amb més profunditat.
Per exemple, l'autora afirma que les dones que van ser acusades de bruixeria eren en gran part "campesines sense cap relació amb els aquelarres a mitjanit o el tracte amb machos cabríos". Això és cert fins a cert punt, però també hi havia casos documentats de dones urbanes i fins i tot nobles que van ser acusades de bruixeria. Així mateix, no totes les persones acusades eren dones; també hi havia homes implicats en pràctiques considerades herètiques o supersticioses.
D'altra banda, l'article sembla estar escrit des d'una perspectiva feminista que critica la manera com les dones han estat estigmatitzades al llarg de la història. Tot i que aquesta és una perspectiva legítima i important, potser hauria estat interessant explorar altres interpretacions possibles del quadre des d'altres punts de vista crítics.
En general, però, l'article és informatiu i ben escrit. Proporciona una anàlisi detallada d'una obra mestra del segle XVIII i planteja qüestions importants sobre la manera com les dones han estat representades i tractades al llarg de la història.